Seguidors

Pàgines

divendres, 19 d’abril de 2013

MEMORIES D'OSLO (i 5)

Aquesta és la darrera entrada sobre el meu viatge a Noruega per atendre al UEFA Grassroots Workshop. Aquí us explicaré algunes de les coses que m'he trobat de la vida en aquest país.

Les dues primeres coses que un nota quan arriba a l'aeroport d'Oslo són els preus i la netedad. Un cafè costa al voltant d'uns 4€, una pizza, 14-15€m, una beguda no alcohòlica, uns 7-8, una cervesa, 12€ i un entrecot, uns 40-45€. El trajecte en taxi de del centre de la ciutat a l'Aeroport és uns 90€, si bé és cert que el trajecte és uns 35-40 minuts. Es veritat que el nivell de vida per aquestes contrades és altíssim, però si el compares amb el que hi ha a Andorra o Espanya, és una bogeria. Si, els impostos són molt alts, però també es noten en l'educació, sanitat, infraestructures, ec.
L'altra cosa, com us deia, és la netedad: no es veu ni un paper ni una cigarreta pel terra (el tabac també està a un preu escandalós, per cert); però també s'ha de dir que hi ha cendrers i papereres per tot arreu. Els hotels, restaurants, edificis d'oficines, etc, tots tenen fora grans cendrers pels fumadors i, quan vas pel carrer, n'hi ha un cada 4 passes.

El salmó. Ja és conegut que el salmó és una de les coses més típiques de Noruega, i, apareix a tots els àpats. Fins, i tot, en el sopar del darrer dia, el primer plat era a base de salmó, preparat de 3 maneres diferents. Tot s'ha de dir i, el "surimi" de salmó que teniem al buffet dels nostres menjars era absolutament deliciós.

El tema de les tecnologies és un altre punt important. Ja he parlat de la gran presència "on-line" per cursos d'entrenadors, disseny de sessions, etc. però és que fins i tot els autobusos i taxis porten wi-fi!! Ho vàrem descubrir el segon dia, quan anàvem cap a sopar i, el darrer, quan anàvem a l'aeroport (un mini-bus per 15 places), també tenia wi-fi. Per cert, que a l'aeroport d'Oslo també tens 2 hores gratuïtes de Wi-fi (igual que a Barcelona!!).

Com ja he comentat, el tema dels voluntaris és un altre tema important en aquest país. Entre el nivell de vida que tenen, els horaris de treball (la jornada laboral acaba sobre les 3,30-4 de la tarda i, l'escolar sobre les 2-3 de la tarda), hi ha moltes hores lliures i, es dediquen a moltes coses (entre elles l'esport i el voluntariat, en totes les seves facetes).

Una altra cosa que he notat és que la gent que treballa de cara al públic sempre té un somriure a la boca. Curiosament, aquesta gent, que té fama de "freda", acostuma a ser del més amable (també ho he vist a Suècia o Finlàndia, és a dir, no és una cosa extranya), quan es tracta de treballar pels altres. Tenen molt clar que és el client el que fa un favor per anar al teu negoci i que no és la botiga o restaurant el que fa un "favor" al client. Per aquí s'hauria de prendre nota d'aquestes coses.

Fins aquí el que ha donat aquest viatge a Oslo. Espero que us hagi agradat aquesta sèrie d'entrades i, que les gaudiu llegint-les com jo he fet escrivint-les!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada