Seguidors

Pàgines

dijous, 18 d’abril de 2013

MEMORIES D'OSLO (4)

El darrer dia del curs (Dijous, 11), va començar amb un col·loqui amb Fernando Hierro (ex-jugador del R. Madrid), Stig Bjorebye (Liverpool, entre altres) i Ioan Lupescu (Dinamo Bucarest i Borussia Moenchengladbach i, actual Cap Tècnic d'UEFA), moderat pel periodista Graham Turner (aquell que a Barcelona feia de traductor a les rodes de prema de Terry Venables). Vàren parlar dels seus començaments com a futbolistes, dels partits al carrer amb els amics, dels començaments al futbol organitzat (on només hi havia Futbol a 11 i, els camps eren enormes per nens com ells de 9-10-11 anys); tots 3 coincidiren en la importància dels actuals formats de 4v4 o 7v7 (8v8 en alguns llocs), com esglaons per arribar al 11v11.
També es va destacar la importància i la influència dels entrenadors de base i, el seu rol com formadors/educadors de joves.

A continuació es va passar a la revisió dels Grups de Discussió, amb la presència dels responsables de cada grup i, moderat per Per Omdal. Dues eren les questions bàsiques que s'havien plantejat:
1) Quins són els beneficis de l'aplicació de la UEFA Grasroots Charter i com podia ajudar UEFA a incrementar el nombre de jugadors, noies, etc.
2) L'establiment d'una "Quality Club Charter" (Carta de Qualitat per Clubs)
Els resultats van ser molt semblants a tots els grups. Tothom va destacar que l'aplicació del Charter havia estat interessant i beneficiosa, doncs feia pujar els nivells de qualitat, al mateix temps que s'establia uns standards de qualitat per tots els països europeus.
Un punt important és la retenció de jugadors un cop arriben als 18 anys; aquí, la problemàtica és diferent en funció del país, tenint força influència el tamany del mateix. En els petits països es dona el cas que molts jugadors deixen el futbol pel simple fet que han d'anar a estudiar a l'extranger.
Es considera important la introducció del Charter per Clubs (de fet, ja hi ha Federacions que ho han fet), però, de nou, hi ha diferències entre països grans i petits. Quan més professionalitzat está el país, més fàcil d'establir un Charter. També va quedar força clar que han de ser els Clubs Professionals els que han d'estar al capdavant d'aquestes implementacions.

Després d'un petit descans, Frank Castillo (Nova Zelanda) i Martin Roberts (Austràlia), vàren parlar dels programes socials que es fan fora d'Europa, en aquest cas, la zona del Pacífic, on la discriminació vers la dona i els discapacitats és molt alta (als discapacitats s'els veu com "malats"). Volen que hi hagi més jugadors i entrenadors discapacitats, per tal que es tingui una visió diferetn del seu paper i funció a la societat. Van parlar de programes on, més enllà del futbol, hi ha la idea d'introduir l'activititat física regular, així com hàbits alimenticis saludables.

Després de dinar, es va parlar de "Projectes Innovatius al Futbol Base". Timo Hutunnen (Finlàndia), va parlar del programa "Fortum Tutor" (Fortum és un sponsor), on s'ha creat una mena de consulting per oferir suport als Clubs i Entrenadors. L'sponsor paga un 80% del salari d'aquests Tutors i, els Clubs l'altre 20%. Cada "Tutor" es troba amb els seus "entrenadors" 3-4 vegades l'any. No cal dir que la presència "on-line" per tot aquests tipus de projectes és molt alta.

Steen Jorgensen (Dinamarca) va explicar ca el seu país hi ha un Projecte semblant, anomenat "Consultans Project", amb la idea de donar suport als Clubs i ajudar-los, donat que cada Club és diferent (tamany, instal·lacions, voluntaris, etc.). L'ajut és gratuït pel Club que ho demana.

Tot seguit Ghenadie Scurtul (Director Tècnic de la Federació Moldava), va explicar el cas del seu país. Tenen 6 "Estrelles" al Grassroots Charter, havent creat una estructura adequada al Departament Tècnic; això els ha servit per incrementar el nombre de jugadors, el nivell d'Educació d'Entrenadors, ajudes als voluntaris (una petita paga, o material esportiu, etc.), augment del nombre d'instal.lacions gràcies a una bona relació amb el Govern (tant nacional com regional) i, evidentment, una promoció a tots els mitjans (premsa, ràdio, TV).

El darrer acte del curs va ser un col·loqui moderat per Karen Espelund (Membre del Comitè Executiu d'UEFA i una de les persones que més ha fet i fa pel futbol femení), amb la participació de representants de Noruega, Montenegro, Islàndia, Bielorússia i Malta. Es va parlar de la importància del futbol femení i d'incrementar la seva participació, doncs existeix un gran potencial.
Vàren parlar de com es va començar als seus respectius païssos, i que en general, tots van a buscar les noies a les escoles, organitzant actes, xerrades, etc.

Finalment, es va fer una revisió del que havien estat els tres dies de curs amb Frank Ludolph i Ioan Lupescu i després es va fer un sopar ofert per la UEFA.

Això és el que ens ha donat aquest "UEFA Grassroots Workshop". Faré una darrera entrada explicant algunes coses curioses que he trobat a Noruega. Per alguns serà conegut i, per altres, no.

Espero que tothom hagi gaudit d'aquesta sèrie de posts!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada