Seguidors

Pàgines

dimarts, 27 de maig de 2014

ELS TEMPS ESTANT CANVIANT



Això és el que deia la cançó de Bob Dylan referint-se a tots els canvis polític-socials dels anys 60. Si mirem el món del futbol, també és aplicable. Fa uns anys, la majoria d’ingressos dels Clubs eren per les quotes dels seus socis i, la venda de jugadors. Això ha canviat. Avui els Clubs reben grans quantitats pels drets de televisió, la venda de samarretes i altres coses.
Alguns dels que apareixen com a possibles candidats a les futures eleccions a la Presidència del Barça (2016, en principi), han dit, a les xarxes socials, que el Club necessita una renovació en quant fa referència a les estratègies de màrqueting i similar. Que necessita una renovació de les seves estructures de Direcció. No seré jo, que no tinc idea d’aquests temes, qui diré per on ha d’anar la cosa. Si són més importants 3 minuts a la televisió o, enviar un jugador a fer publicitat a qualsevol país del món. Si ha d'haver 1 Director General i 25 àrees de treball o, només 18.
Una cosa molt important és el model de Club. Fa unes setmanes, en una de les presentacions de la Reforma del Camp Nou, el Vice-President Javier Faus parlava dels ingressos per hospitality de diferents Clubs del món. Es comparava amb el Madrid, Bayern Munic, Arsenal, Manchester City o Manchester United en quant a nombre de places i, els ingressos. El City, United o Arsenal són Clubs que disposen d’un propietari únic i, que són dins el futbol per raons molt diverses. El dia que es cansi, marxaran. Així de senzill. El Bayern és un model mixte i, el Madrid, tot i ser un Club de funcionament similar al Barça, funciona d’una manera molt més presidencialista que no pas aquí. Però volen ser com ells, i ingressar el mateix que ells, oblidant-se que som diferents. Sembla ser que el remei econòmic és l’hospitality (que representa menys d’un 10% total del pressupost del Club). Hospitality, Màrqueting, Ticketing, etc. recordeu tots una cosa: el Barça és dels socis, no dels Directius.
El Barça és especial. No té, com hem dit abans, un propietari amb més o menys milions a la butxaca. Aquí hi ha 130.000 propietaris. I, els que dirigeixen el Club (els Directius que parlava fa una mica), no són professionals. Això, com a tal, no és un problema. El problema està en què no tenen ni idea. Parlen de “preus de mercat”, per referir-se a aquestes i altres qüestions, quan l’únic mercat que coneixen és la botiga del seu barri on compren el diari i la barra de pà. I, clar, això té uns preus marcats. No són discutibles. Pago i torno a casa.
Això ens porta a què hi ha una cosa que no ha canviat, des de fa molts anys i, ha de fer-ho. Històricament, el Barça ha estat un Club comprador. Però, encara no hem après a comprar. Per vendre, encara ho fem més malament. Es paga el que convingui per un jugador, pel simple fet que el Club venedor ens està esperant (“és el Barça i, com aquest jugador els hi agrada, pagaran el que diguem”). Ha funcionat en molts casos i, sembla ser que continua funcionant. Per vendre, l’opció inversa (“no ens interessa, per tant, qualsevol que vingui se’l podrà emportar”).
No es tracta, evidentment, de convertir el Barça en una SA i, que els Directius siguin professionals. No, tot i que, per molts dels que hi ha actualment, estic convençut que és el seu somni. Es tracta que els Directius sàpiguen de futbol. I no en saben. Avui els agrada el jugador que fa tres gols; demà, el defensa que talla 2 jugades claus i, passat demà, el porter que treu 5 mans jugant contra el Barça. Dona la impressió que, si hi ha 60M€ per fitxar aquests s’han de gastar, no importa com.
I això, va relacionat amb el tema de la Secretaria Tècnica que ja he dit més d’un cop. Un Club com el Barça no pot anar pel mon sense tenir totes les dades dels jugador, tant les tècniques com les personals, incloent-hi el salari, els seus hobbies, etc. Avui, per avui, de tot això sembla que no hi ha res de res. Ja vaig parlar, en una anterior entrada (No és això (II)), de la necessitat de fer un sistema d’Scouting molt més útil.
Abans, no hi havia els mitjans d’ara. Tenir filmacions de jugadors era força difícil i, un es refiava del que et deia un amic que estava en aquell país on hi havia un jugador interessant o, de l’intermediari de torn. I, tocava pagar el que et deien, sense saber ben bé del cert si havies comprat un Ferrari o un 600 de segona mà. Avui, no és així. Hi ha imatges de gairebé totes les Lligues del món i, de les més importants, s’ofereixen tots els partits per televisió. Quan vas a comprar, ja saps què vas a comprar i, teòricament, hauries de saber el preu. Però no ho sembla.
Tot el que he dit fins ara, va al voltant de la tant parlada “renovació” al Barça. Sembla ser que fan falta no sé quants jugadors. I, com que fan falta, pagarem el que convingui (o més, si afegim Fundacions del jugadors, contractes d’Scouting i altres despeses diverses. Diuen que és el nou model de contractes que es fan al món. Es a dir, per fitxar un jugador, hem de contractar, d’una manera o altra, tota la família i amics). Puc entendre que hi hagi incentius per fer venir aquest o aquell jugador. No entendré que 400k€/any per fer Scouting sigui "preu de mercat". Per cert, s'han fet informes per justificar aquesta quantitat?
Com tampoc puc entendre que un jugador que és suplent al seu equip i, no anirà al Mundial perquè "la competència és molt dura" segons deia avui un periodista i, que només té 20 anys i encara no ha guanyat res, valgui 35M€. I, que en aquesta operació s'inclogui un jugador de la mateixa nacionalitat, que és titular al Barça i que anirà al Mundial. I, com aquest, els exemples que vulgueu. I a l'inrevés. Jugadors que marxen per 4 duros "perquè ens estalviem una fitxa molt elevada".
Hi ha una segona part. La Masia. Recordeu que “La Masia no es toca”? Doncs, això sembla. Tret del cas de Masip, cap altra jugador pujarà al 1er equip aquest any. I, jo em pregunto si, amb tanta gent que s’omple la boca parlant que el Barça “B” és 3er a la 2ona Divisió, que el Juvenil ha sigut Campió de la Champions League Juvenil de la UEFA, a ningú estranya que no hi hagi cap jugador que pugui anar al 1er equip?
Però, com que s’ha de vendre il·lusió després d'una temporada dolenta on, per primer cop en força anys no hem guanyat cap dels títols importants, pagarem qualsevol cosa. I regalarem jugadors “per alleugerar la massa salarial”, com he dit abans, jugadors que els mitjans de comunicació ja s'han encarregat de dir que no serveixen. Tot, evidentment, per evitar que la gent deixi de mirar al camp i miri a la Llotja. I entrarem en discrepàncies entre si qui ha de fitxar és un o l'altre. Ja vaig explicar també, a la mateixa entrada esmentada, com havia de funcionar aquesta part.
Els temps canvien, però sembla que molts encara no han vist. O pitjor, només han vist una part: el negoci. I cada cop més, sembla que el negoci que poden fer ells amb els diners dels altres. No han entés que això no és ni la NBA, ni la MLS. Allà, fan esport a partir del negoci. Es crea una Lliga i, es reparteixen franquícies. Si perds, no baixaràs a 2ª Divisió. I, si el negoci no funciona, el propietari ven l'equip i, aquest es trasllada a una ciutat diferent, buscant el negoci. Les Lligues d'aquí tenen un punt de partida diferent: a partir de l'esport, es mira de fer negoci. Originalment, negoci pel Club, per fitxar jugadors o construir noves instal·lacions. Ara, sembla que negoci per les butxaques d'alguns, siguin o no siguin propietaris.
Els temps canvien. A veure si fem canviar les maneres de procedir.
Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada