Seguidors

Pàgines

dimarts, 15 d’abril de 2014

NO ES AIXO (II)



Parlava a l’anterior entrada de certs aspectes tàctics relacionats amb el joc del Barça. Vaig que parlaria de la Direcció Esportiva i, de certes questions que es relacionen amb la mateixa i, el que això comporta.

Primera part. Tres exemples que em venen ràpid a la memòria: el primer, la lesió de Jorquera jugant amb la Selecció Catalana al desembre de 2006. No hi havia cap previsió sobre el tema (publicat als diaris, dit per la mateixa gent del Barça). Sense paraules. El segon exemple és Txigrinski. Més enllà que si era vàlid o no, el cert és que no hi havia cap informe ni anotació sobre ell a les oficines del Camp Nou quan el Barça va jugar contra el Shakhtar Donetsk. Com és possible que no hi hagi informació sobre els rivals de Champions League? El tercer cas és Lewandoski. Jugava a Polònia encara, quan l’ex-jugador José Mari Bakero va passar l’avís al Club sobre ell (Bakero entrenava a la Lliga d’aquell país, no recordo, però, si era l'època del Polònia o del Lech Poznan), però ningú es va prendre la molèstia de viatjar i/o mirar-se un partit d’aquest jugador. El resultat és que Lewandoski va acabar on va acabar i, ara val el que val (molt més que aleshores).

Segona part. Al cap de l'any, sota el paraigües d'UEFA, es juguen uns 2000 partits. D'aquests, uns 300 (que augmentaran a 400 ó 500 si es fan les noves competicions Sub-16 i Sub-18), corresponen a jugadors entre 15 i 21 anys. La pregunta és: Quants d’aquests partits són observats per “scouts” dels equips de més alt nivell? La resposta és pocs, molt pocs. I llevat el cas dels Sub-21, el sistema és el mateix: una primera fase on es fan grups de 4 equips que juguen el seus partits en el decurs de 6 dies. Una segona fase, amb el mateix format i, una fase final similar. Estem parlant d'uns 40 tornejos d'aquest estil a l'any. Es cert que hi ha coincidència força cops entre tornejos, però, amb una bona organització, es podrien abastar gairebé tots. Estem parlant de 106 seleccions (53 a cada grup d'edat; ara, amb la incorporació de Gibraltar, 54), la qual cosa vol dir gairebé 2000! jugadors (18 per equip). Es evident que, pels Clubs més petits, és impossible assistir a cap d'aquestes competicions, llevat que les facin al costat de casa teva, però pels Clubs grans, amb milions d'Euros de pressupost això no hauria de representar un gran esforç i, tenint en compte que molts d'ells disposen de gent per tota Europa o, si més no, de persones que cobreixen determinades zones geogràfiques.

Si juntem la primera part i la segona, us dic que no entenc moltes coses. Hi ha webs especialitzats en tenir dades de jugadors, sobre tot de cara a representants, Clubs i similar (historial, partits, durada del contracte, representant, etc,), per un cost al voltant dels 500€/any. I les dades són força acurades. Es evident que, dels joves no hi ha dades, llevat que ja estiguin jugant a la Primera Divisió del seu país. Però, quan un va a un torneig dels que he dit abans, et donen totes les dades (Nom, Club, Edat, etc.). I aquestes dades es donen a tots els scouts que es registren. Conec algun cas de jugador que he vist en aquests tornejos que he estat que ha canviat d'equip al final de la temporada. I, es que hi havia qui l'observava des de la Tribuna.

Tot plegat, em porta a dir que alguna cosa no es fa bé. Però no és d'ara. Detecto això des de fa força anys. Sembla que només es vagi a les Fases Finals d'aquestes competicions (que, si que hi va gairebé tothom) o, que només es vegin jugadors en aquests tornejos organitzats per multinacionals i similars. I els Clubs grans haurien de funcionar i moure's i, més el Barça (per la part que em toca com soci i seguidor); dona la impressió que "com que som qui som, ja ens vindran a nosaltres" i, cada cop més, la gent està en moviment cap aquí i cap allà.

Tornem a la primera part. Tant costa veure tots els partits de la Lliga de Noruega, de Grècia, de Brasil, Argentina o Sud-Africa?  Una bona antenna parabòl·lica, un bon decodificador i un bon ordinador/portàtil o tablet. Amb això, es veuen molts partits. Si som un Club gran, tindrem més antennes, més ordinadors i, més tarjes de subscripció a les diferents plataformes que ofereixen els partits. I es tracta d'això: de veure partits i anar anotant característiques de jugadors. Per la televisió i als camps. I apareixen. Per jugar a Primera, o a Segona. Com opció de futur. Com jugador que et vé per una baixa inesperada. Com el que volgueu. Perquè clar, qualsevol nen de 8 anys fitxa a Messi, Cristiano Ronaldo, etc. La gràcia està en fitxar un jugador que no coneix ningú per 4 duros i vendre'l per 30 milions. Hi ha Clubs experts en això: el Porto és un d'ells; el Sevilla, un altre.

Vaig llegir que per fitxar Ter Stegen hi havia 12! informes. Que si Europeo no se qué, que si Mundial d'allò, que si partits de Bundesliga. Viatges amunt i avall que no entendré mai. Perquè, quan agafes un avió i vas a l'altra punta d'Europa has de tenir molt clar a què vas: Sí o No. Recordo una jornada d'aquelles de partits de seleccions amb 12! scouts del Barça, però per parelles!!! No poden anar, si és el cas, a 12 llocs diferents? Si s'envia algú, es suposa que tindrà prou criteri i, en qualsevol cas, hi haurà un video del partit, per acabar de decidir. El fet, és que entre els 12 viatjers, no va venir cap jugador cap al Barça. Que pot passar, és clar. Però no ho sé veure.

Acabo. Es evident que hi ha molts jugadors al món i costa treure el gra de la palla; però, tot i així, hi ha alguna cosa que falla. No sé si els criteris que tenen els scouts són diferents, si les instruccions són iguals per tothom, si només es fixen en aquell del qui parlen els informatius o les xarxes socials. No sé. Però, tinc molt clar que fa molts anys que al Barça no arriba cap d'aquests jugadors de molt alta qualitat i, molt bon preu, i que si ho fan a molts altres Clubs europeos.

Per cert, si cap dia coneixeu algú que faci d'scout, preguenteu-li si cobra 400.00€/any. Sabré que ho heu preguntat perquè sentiré el riure des de casa meva. Ah! I són els mateixos que parlen de "preus de mercat" per fer la reforma del Camp Nou.

Insisteixo: No és això, companys, no és això.

Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP

P.S. Aquesta és la segona part de la trilogia. La tercera, d'aquí a uns dies, serà el post sobre el Joc Posicional que vaig prometre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada