Seguidors

Pàgines

dilluns, 19 de maig de 2014

PERDUTS



Perduts. Així, sense més. Això és el Barça actual.

Uns Jugadors perduts, que no saben si han de jugar curt o llarg, que no saben si tenen entrenament o “asado”, que no saben si toca sessió de fotos per un sponsor o, és el dia de festa setmanal. Que parlen d’autocrítica, però no en fan, que donen la sensació (alguns), de jugar només els partits que els interessa a ells, per ser l’aparador perfecte per renovar o, per marxar cap un millor contracte.

Un Entrenador perdut, que no sap on està, al que ningú l’hi ha explicat que, quan els jugadors es perden, ha de ser ell qui els faci tornar al bon camí. Al que ningú li va dir que aquí es juga d’una manera i, que també s’entrena d’una manera. Un Entrenador perdut entre els noms i els jugadors, que no ha estat capaç de posar a qui s’ho mereixia (i, si, no és així, que ho expliqui), pel davant de qui té un nom.

Una Direcció Tècnica perduda, sense credibilitat, després que el President fugit li digués qui havia de ser l’Entrenador d’aquest any, sense saber ni com jugava ni, com treballava, i, sense saber-ho corregir, sense saber quin tipus de reforços calen, ni on s’han d’anar a buscar ni, quant costaran. Sense saber què succeeix quan has de buscar un reforç d'urgència a mitja temporada i, sense atrevir-se a pujar joves del segon equip, perquè són massa joves.

Una Junta perduda entre Jutjats, querelles, sancions dels organismes internacionals per no fer les coses correctament, traspassos foscos, obres faraòniques i, una sensació de no tenir ni la més remota idea de cap on anar. Que convoca un referèndum perquè sap que no el perdrà i, no té el cal per convocar eleccions, precisament perquè sap que les pot perdre. Que ha perdut el President i, que el que hi ha no sap si toca riure o plorar. Que només pensa en millorar l'hospitality del Camp Nou i els ingressos per aquest concepte. Que posarà "cognom" al camp, quan ja n'ha posat, sense demanar permís o, com a mínim, no s'ha dit, a les graderies (Gol Nord i Gol Sud) (Vegeu les entrades pels partits).

Una oposició perduda, potser perquè no s'atraveix a unir-se per denunciar tot el que s'està fent malament, potser perquè no creuen en la resposta del soci, potser perquè volen que tot maduri (més del compte?), potser perquè esperen al 2016, amb el perill que suposa. Una oposició que només posa quatre coses a twitter per dir que la cosa no va bé, però que no dona gaires senyals més.

Una premsa perduda entre el desconeixement del què és el Sant Grial del Barça (el Joc de possessió) i, el servilisme més vergonyós. Que avui diu blanc i, demà, sense el més mínim pudor, diu que és negre. Que troba com a culpable de la situació actual a un soci que va demanar què havia costat un fitxatge. Que diu quins han de ser els jugadors que vinguin, els que marxin, com hem de jugar, etc. però que dona la culpa al Director Tècnic.

I, uns Socis. Perduts. Els que més. Perquè al cap i a la fí, el que vol el soci és guanyar. Com sigui. A l’últim minut i de penal injust. No importa. I, ara no guanyem. Aquell equip que guanyava i captivava tothom per la manera de jugar ja no hi és. Queden molts dels jugadors, és cert. Però això és tot. Ni l’essència, ni el joc, ni el treball. De tot això, no queda res. I, al soci li arriba el que només volen que li arribi. I, si el nostre consol és que el Madrid no guanyi... El soci, tot s'ha de dir, és molt difícil que s'enfadi mentre entri la pilota. Aquest any, s'ha cregut tot el que li han dit. El que vé, com no entri la pilota, ja veurem què passa.

Escric això quan tot just es fan públics els acords de la Junta Directiva Extraordinària d'avui. La tant parlada "revolució", de moment, no en té res. Luis Enrique com Entrenador, Ter Stegen com porter i tornen Rafinha i Deulofeu. De baixes (més enllà de Pinto, que ja es sabia) i, fitxatges, res. Com també era previst, després de la marxa/acomiadament de Guillermo Amor i Albert Puig, s'havia d'omplir els seus llocs. Roura i Altimira, fins ara al Cos Tècnic del 1er equip, van cap La Masia i, Rubi va fora (cosa més que previsible, vist el poc paper que ha tingut aquest any amb l'arribada de Martino i el seu staff). En el fons, res no esperat, perquè no tenim ni idea de si hi haurà incorporacions o pujaran joves del B ("La Masia no es toca", recordeu) o, què passarà.

O sigui, seguim perduts

Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada