El
"Joc posicional", moltes vegades anomenat "tiki-taka"
de manera incorrecta està basat en dos grans idees: la circulació ràpida de la
pilota i, la mobilitat dels jugadors.
L’important, amb aquesta mobilitat, és no perdre les “posicions”, és a dir, que
si un jugador es mou cap un altre lloc, algú ha d’ocupar aquest espai buit
creat, o bé, la resta de jugadors s’ha de moure de tal manera que aquest espai quedi
cobert, és a dir, el que necessitarem és que hi hagi una estructura permanent,
prou flexible, que permeti aquestes adaptacions.
Com a punts forts d'aquesta
manera de jugar, podem destacar:
·
Es juga molt a prop de la
porteria contraria.
·
Gran mobilitat dels jugadors.
·
Intercanvi constant de
posicions com a conseqüència de l’anterior.
·
Creació de superioritat amb
pocs moviments de jugadors.
·
Poques (o nul·les) passades de
risc en zona de creació.
·
Simplicitat en les passades.
Com a punts febles, tindríem:
·
Es juga molt lluny de la
porteria pròpia, amb el risc del contraatac contrari.
·
Es necessari que els jugadors
tinguin bona capacitat de visió de la jugada.
·
Risc de tornar-se previsible
per falta de mobilitat.
·
Aglomeració de jugadors en poc
espai (els propis més els contraris).
·
Necessitat de jugadors capaços
de desbordar al contrari en espais curts.
Tot això, va molt més enllà
del sistema (formació), emprat. Els sistemes no assenyalen absolutament res de
la manera jugar i, si no, recordeu el sistema que emprava Mourinho a l'Inter o
Chelsea, el que fa servir molts cops Ancelotti, el de Guardiola o, el més
habitual amb Martino: tots són 1-4-3-3. Tots. I, aquí acaben les semblances
entre ells. Perquè cada entrenador el juga d'una manera diferent. A la figura
següent es veu aquesta disposició.
En el seu moment, Guardiola va
maximitzar els punts forts i, va minimitzar els febles i, cada cop que semblava
que els contraris trobaven la manera de parar-ho, apareixia una variant
tàctica. Però, sempre, mantenint el que es considera els punts bàsics del
"joc posicional": Ordre i compactació ("juntets").
No s'ha de confondre aquests punts bàsics amb el que he dit sobre circulació
ràpida de pilota i mobilitat. Aquests darrers no existeixen sense els
anteriors. La pilota pot anar tant ràpida com volguem, però, si estem mal
situats, no servirà de res i, si no estan els jugadors propers els uns als
altres, les passades no seran senzilles. Per les mateixes raons, quan els
jugadors són propers, és fàcil canviar les posicions i, de vegades, només amb
el moviment d'un jugador, pot haver-hi 2 ó 3 que canvien la posició. Haviem
vist com Alves o Abidal acabaven les jugades perquè Touré o Busquets, o qui
sigui, guardaven les posicions d'aquells. L'equip basculava d'una banda a
l'altra per donar suport i estar equilibrat.
A la figura veiem com l'equip ha anat cap la dreta, per donar el suport, ja
que la jugada va per aquesta banda. S'havien mogut, però es conservava l'estructura.
El centrador podia ser Alves, o Pedro o, el mateix Messi. El rematador,
qualsevol. Sempre hi havia algú en algún lloc. I això donava lloc a moltes
recuperacions. Més enllà de la pressió alta, que era la conseqüència natural
del lloc on estaven els jugadors (perquè hem de tornar enrera per recuperar si
ja estem allà?), el punt principal era que estaven ben posats i, per tant, si
el contrari podia sortir del primer jugador que pressionava, automàticamen
apareixia al darrera aquell que li feia la cobertura. Més. Aquesta pressió
impedia les passades llargues al contrari, les quals arribaven fàcils pels
defenses. Ara tot això no hi és. El contrari pot fer una passada llarga i
precisa i, com que hi ha molt espai entre les línies, és fàcil pel contrari
conduir i encarar els defenses. I clar, encaixem molts gols per culpa de la
defensa. Segur que només ells tenen la culpa? Abans per davant dels 4 defenses
hi havia 3 jugadors a 10-15m. Ara són a 25m. Voleu dir que això no té relació?
Recordeu la "regla de les 15 passades"? Deia que no es podia
començar l'atac si no s'havien donat 15 passades. La raó? Molt senzilla. Això
permetia que tots els jugadors estiguéssin a la posició per poder començar. Heu
vist alguna vegada un partit d'handbol? Quan l'equip defensiu recupera la
pilota, si no hi ha contraatac ràpid, es fan els canvis de jugadors i tothom va
a la seva posició. Fins que no hi són tots, no comença l'atac. Això era el
mateix al "vell" Barça. I, començava el "passar i moure's".
I Xavi anava a la dreta, Messi a l'esquerra. Pedro al mig. Piqué, amunt.
Busquets, avall. I així, amb la pilota circulant a velocitat de vertígen entre
jugadors que apareixien i desapareixien del punt d'acció amb el temps just de
tocar la pilota, fins el moment en què es trobava el forat per fer aquella
passada que era mig gol. Perquè l'objectiu no era moure la pilota. Això era el
medi utilitzat. Era la trampa. El truc de màgia. Tothom mirava la pilota, sense
adonar-se on estaven els jugadors del Barça, ni tampoc, com s'anaven movent de
lloc els defensors. Perquè era aquest l'objectiu: Moure la pilota, per moure
els jugadors. Res més que això. Recordeu què va dir Van Bommel el dia que el
Barça va esclafar el Bayern per 4-0 al Camp Nou quan li van preguntar perquè no
havien fet ni faltes? La resposta va ser molt clara: Quan arrivàbem, no hi
havia ningú, ni pilota, ni jugador. Es com perseguir ombres.
Què queda ara de tot això? Poc. Es veu en pocs moments. La pilota va ràpidament
d'un cantó a l'altre del camp. El joc ha passat de "posicional" a
"transicional". Però, hi ha molta gent que encara no ho ha entés. I
continuen parlant de % de possessió de pilota i del nombre de passades fetes i,
del % d'encert en aquestes passades. Com si això fos prou per dir que s'ha
jugat millor o pitjor, com si això fos el que defineix l'estil.
I, evidentment, No és això, companys, no és això.
Jordi Pascual
Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP
P.S. Com veieu, encara falta tota la part dedicada als
exercicis. Això vindrà en una segona part d'aquí uns dies.
Brillant Jordi, tota una enciclopèdia del futbol que pensa en l'espectador i que ha dotat d'excel·lència al nostre club.
ResponElimina