Seguidors

Pàgines

dijous, 27 de juny de 2013

TIKI-TAKA: L'ORIGEN

El “tiki-taka” torna a estar de moda, si alguna vegada ho ha deixat d’estar en els darrers anys. El retorn de Pep Guardiola a les banquetes, en concret, a la del FC Bayern, ha fet que es torni a parlar amb força d’aquest concepte i, fins i tot, alguns mitjans de comunicació alemanys ja l’han rebatejat com “tikki-takken”. Ara bé, d’on surt això de “tiki-taka”?

Bé, el primer que s’ha de dir és que el nom “original” és “tiqui-taca” i és, encara que no ho sembli, un terme despectiu per referir-se a aquesta manera de jugar on els jugadors toquen i toquen la pilota, segons alguns, de manera avorrida.

A Espanya, molta gent pensa que l’origen està en el periodista que va morir fa un temps, Andrés Montes. Montes es va fer molt popular, primer retransmetent els partits de l’NBA per Canal+. Un estil diferent de narrar i la utilització de certes frases enginyoses, així com posar malnoms als jugadors el va fer molt famós. Després va passar a retransmetre partits de futbol a “La Sexta”, començant al Mundial d’Alemanya. El cert és que Montes va fer molt popular l’expressió “tiqui-taca” (o tiki-taka), però l’origen és molt més antic.

Altra gent li atribueix aquest mot a l’entrenador Javier Clemente. Clemente, com altres, també es referia (o es refereix), de manera despectiva a aquest tipus de joc. De Clemente són frases com “El millor atac és una bona defensa”. Sense comentaris.

El cert és que el primer al que es va escoltar aquest nom és a José Mari Maguregui (el “magu”), ex-jugador i ex-entrenador d’un munt d’equips. Com a jugador va estar bàsicament a l’Ath. Bilbao, tot i que també va estar a Sevilla, Espanyol o Huelva. Com a entrenador, al Racing de Santander, Espanyol, Celta, At. Madrid o Almería, entre altres, i, en algun d’ells, 2 ó 3 cops.

De l’època a l’Espanyol, (1980-1983), és el “tiki-taka”. Maguregui ho va fer en una entrevista a televisió, on parlant de maneres de jugar va referir-se al joc de possessió d’aquesta manera despectiva. Maguregui, com molts a l’època, defensava un joc molt directe i basat en la força física dels jugadors, no pas en les qualitats tècniques. Al Barça, hi havia jugadors de l’estil de Schuster, Landáburu, “Tente” Sánchez, Rubio o Estella, i Maradona arribaria un parell d’anys més tard. Sense ser tant com és ara, el joc del Barça ha estat sempre un joc més de toc i no pas de potència (vegeu els jugadors esmentats) i, Maguregui es va referir a ells d’aquesta manera, en el sentit de tant “tocar” i “tocar” era avorrit. D’aquí ve el “tiki-taka”: de tocar-tocar.

El cert és, que al principi es va escriure “tiqui-taca” i, ningú més se’n va recordar fins que Montes, com hem dit abans, ho va tornar a fer popular a partir del 2006. Això coincideix, a més, amb la “Champions” guanyada pel Barça a París contra l’Arsenal. Ja hi havia Xavi i Iniesta i, Messi se la va perdre per lesió. Tot plegat i, sobre tot, a partir de l’EURO 2008, va fer el terme molt popular a tot el món. Com que “tiqui” era bastant difícil de pronunciar per aquells que no tenen el so “qu” va aparéixer el” tiki” com a grafia de la pronunciació. La resta de la història ja és prou coneguda per tothom.

Com es diu vulgarment, “al César el que és del César” i, “al Magu el que és del Magu”.

Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada