I TU, DE QUE JUGUES?

En el futbol actual s’acaben els especialistes. Tret de l´únic especialista real que existeix (per força o per circumstàncies), que és el porter, avui en dia no existeix gairebé cap jugador que només pugui jugar en una posició. Allò de “jo sóc lateral dret, interior esquerra o davanter centre” s’ha acabat. Avui mana la polivalència, el jugador que, en funció del partit i/o les circumstàncies pot fer diferents funcions: el lateral que fa 6 ó 8 gols per temporada o, l’extrem que recupera 3 ó 4 pilotes per partit. Això, com exemple, és el més important avui en dia. O pot ser no? Es possible que ens interessi més un davanter centre que recupera pilotes i dóna opcions als jugadors de segona línia que no pas un golejador amb poca capacitat de treball? Es possible voler un central que pugui jugar de lateral o de mig centre perquè es ràpid i té bona col·locació, però no té alçada? Es possible preferir un extrem que juga a cama canviada que un extrem “clàssic”?

Jo dic que sí. Que TOT és possible. Que TOT serveix. Però TOT vol dir TOT. Es a dir, tant  bo és “el de sempre” com “la novetat”. Qualsevol cosa pot servir, si la fem servir de manera correcta i adequada. La primera feina d’un lateral és defensar la seva banda. La primera feina d’un extrem és centrar i, la primera feina d’un davanter centre és fer gols. I, tot això, passa pel de sempre: per conèixer les característiques dels jugadors que tenim, per tenir clar com juga l’equip i, per tenir molt clar el tipus de jugador que fa falta o, que pot millorar el nostre equip. Tinguem-ho clar, també, que a Messi, Cristiano Ronaldo, Robben o Rooney els vol qualsevol equip del món. Però, no estem parlant d’aquesta mena de jugadors. Estem parlant d’aquells, considerats bons o molt bons jugadors que no tenen aquest “status”. Jugadors que destaquen força, però que, quan els treus d’un determinat rol, perden molt del seu sentit. O jugadors que no fan res espectacular, però tampoc fan res malament.

Pot ser, per allò d’intentar fer els menys errors possibles, donat que, cada cop més els partits es decideixen per petits detalls (o petits errors), es busca molt aquest tipus de jugador. Com que no tothom té la capacitat d’adquirir grans “cracks”, es busca el més fàcil. Que no sempre ho és. S’ha de saber veure molt bé el potencial d’un jugador per endevinar que podrà jugar en vàries posicions i, en cap d’elles ho farà malament. Pot ser, en cap serà un especialista consumat, però, com que té allò que en diuen “fiabilitat”, podrà resoldre els problemes que se li presentin.

Ara bé, anem al costat contrari. I, si som capaços de produir un central que sigui central? O un extrem que sigui extrem? No ens interessa això? Crec que, moltes vegades, entrenem els jugadors sense pensar en què podrien fer. No confondre “què saben fer” amb “què podrien fer”. No és el mateix. Un jugador pot ser molt bo rematant a gol, però és incapaç de crear una jugada. Per tant, sembla lògic que jugui de davanter centre. Ara bé, quina classe de davanter centre? Perquè no tots els golejadors són iguals. Ni tots aquells que centren pilotes. N’hi ha molt bons fent-ho en carrera; altres, ho fan millor en una posició més estàtica. I com això, qualsevol tipus de jugador que vulgueu. Fins i tot el porter, que hem dit que era un especialista, pot ser de molts tipus: n’hi ha que paren molt bé sota els pals, n’hi ha que el seu punt fort són les sortides aèries. Altres, tenen el joc de peus; altres, són molt bons en 1v1, etc.

Per això, crec que és feina bàsica dels entrenadors descobrir, el més aviat possible, els punts forts i febles dels jugadors, per potenciar uns i, per corregir els altres. Només així tindrem jugadors que són molt bons fent moltes coses. Si només fas una cosa bona, l’has de fer de manera espectacular, perquè si no és així, difícilment triomfaràs. Quants més registres es dominin, més opcions i, això s’aprèn de petit, quan es comença a jugar a futbol. Es bàsic aprendre els “Principis del Joc” de jove, saber com s’orienta un marcatge o, com s’ha de posar el peu per enviar una pilota a l’altre costat del camp o, què és una cobertura o, una temporització. Els millor jugadors són els que més saben aquestes coses.

Per cert, I tú, de què jugues?

Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP