Seguidors

Pàgines

dissabte, 15 de juny de 2013

CREATIVITAT I ERRORS

Des de fa ja uns anys, es parla molt de la creativitat al futbol. Es diu que no hi ha jugadors creatius com abans. Que tantes tàctiques a edats joves no és bo. Que s’ha de deixar que els jugadors facin damunt el camp i, que “experimentin” amb els errors.  Em sembla molt bé tot això. Ara bé, cal distingir, doncs crec que hi ha molts conceptes barrejats.

Per una banda, sembla que la creativitat només sigui fer 1v1 en qualsevol lloc. I, és molt més això, afegint-hi que aquesta acció pot ser un error moltes vegades. Creativitat pot ser fer una passada de 40 metres que ningú espera per canviar l’orientació del joc. Creativitat pot ser fer un remat de cullera (“xilena”), des de la frontal de l’àrea. Creativitat pot ser temporitzar el joc per esperar que arribin els teus companys. Creativitat pot ser moltes i diferent coses. El problema, com sempre, és quan ser creatiu.  Sortir driblant en defensa quan tens companys ben situats per rebre una passada i sortir de la pressió contrària, és ser creatiu? Fer una passada de 40 metres, de costat a costat de camp, quan amb una passada vertical de 10 metres es queda un company sol davant el porter per marcar, és ser creatiu? Fer un rebuig de cullera quan estàs sol dins l’àrea i pots controlar la pilota, és ser creatiu? Fer una passada de taló, sense saber si hi ha algun company per rebre, és ser creatiu?

I, amb la creativitat mal entesa, arriben els errors. I, quan parlo d’errors, em refereixo als errors no forçats, als que es podien evitar: passades incorrectes, dribblings innecessaris, tot aquests tipus. Posaré un exemple. Imagineu un nen de 12 anys que vol fer una passada; la passada és interceptada per un contrari i acaba en gol. Es un error, diran molts i, hem de deixar que s’equivoquin. Però, quin és el error? Podia fer una altra passada més senzilla? Ha escollit malament la passada a fer? Ha colpejat la pilota amb la superfície adequada? Ha comprovat que no hi hagués contraris que poguessin interceptar? El nen ha fet un error, sí. Però, quin o quins d’aquests que hem dit? Segur que el nen sap quin és l’error? Perquè, si no té present totes les variables, segur que sabrà corregir l’error?

Fa uns anys veia per la televisió una competició internacional de joves (Sub-20).  El lateral esquerra d’un equip volia sortir cada vegada driblant. Fins que va perdre la pilota, es va veure obligat a fer falta i, a més, va ser targeta groga. Com que ja en tenia una, va ser expulsat. El seu equip va quedar amb 10 jugadors i, va perdre el partit. Això és creativitat? Segur? Per mí es una altra cosa.

I ve la pregunta del milió. Qui li ha de fer veure al jugador quin és l’error? L’entrenador, no? I aquí venen molts dels problemes. Hi ha molts entrenadors que defensen aquesta “creativitat” i aquests “errors” perquè no saben quins són els errors que hi ha. Queda molt bé dir que “jo dono llibertat als nens” quan, en realitat, no es sap què s’ha de corregir. La descoberta guiada i, el procés d’aprenentatge/error, tant de moda actualment, es confonen moltes vegades amb la manca de coneixements. I, això, es lliga moltes vegades amb allò de “el nostre temps (de l’entrenador), és als entrenaments; el partit és el temps dels jugadors”. No hi estic en absolut d’acord amb aquesta afirmació. Sempre és el “nostre temps” (de tots, jugadors i entrenadors). El futbol és un joc d’equip; no són, únicament, 11 individus damunt el camp. Es 1 equip. I, nosaltres, som entrenadors d’un equip de dilluns a diumenge i, els jugadors són jugadors d’un equip de dilluns a diumenge. I, que ningú confongui això amb que s’ha d’entrenar als individus. No té res a veure una cosa amb l’altre.

Un dels errors més clàssic, pel que fa als entrenadors, és pensar que els sistemes (formacions), són els que marquen la manera de jugar d’un equip. Es totalment a l’inrevés. Es a partir de la manera de jugar (l’estil o model de joc), que escollirem un sistema o un altre. I la manera de jugar es treballa, com es treballa tot. Si pensem que posant els jugadors al camp d’una manera determinada, hem de jugar d’una manera determinada, estem molt equivocats. Si ja no tenim clar això, com podem tenir clar els errors dels nostres jugadors?

El que han de conèixer els jugadors són les diferents opcions que poden tenir i, a partir d’aquí, escollir la que pugui ser millor.  Com s’aconsegueix, això? Treballant-ho als entrenaments. No fer-ho és un gran error.

Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada