Seguidors

Pàgines

dimarts, 7 de maig del 2013

GUARDIOLA NO HA INVENTAT RES



Així posat, sona estrany. I, després de llegir-ho tot és possible que n’hi hagi més d’un que em maleirà o dirà que no en tinc ni idea, que també pot ser.


El fet és que, després de veure a Guardiola molts anys com a jugador, com a entrenador i, ara com a conferenciant, cada cop tinc més clar que el que millor ha fet sempre és ser alumne. Cruyff, Capello, Lillo, Bielsa, Menotti, Van Gaal, etc. Guardiola ha après de tots ells. Ha escoltat, ha vist, amb molts d’ells en primera persona, les seves maneres de treballar, la seva metodologia, la seva manera d’entendre el futbol. I, un cop fet això, ho ha ajuntat tot, conjuntament amb la seva intel·ligència innata i, la seva capacitat de lideratge, de comunicació i de treball i, ha fet una barreja excepcional.


Ara bé, inventar, el que es diu inventar, no crec que ho hagi fet. El “1-4-3-3” és fa servir des de fa molts anys; el “1-3-4-3” el va implantar Cruyff; el rigor defensiu, de Capello; la rigurositat i el control, de Van Gaal; l’esperit de grup de Lillo, la filosofia, com a concepte de treball, de Menotti o Bielsa, etc. Però ell ha tingut aquest punt de saber què era el més aprofitable de cadascú i, després, com bon alumne, és el qui millor sap entendre els “Principis del Joc” i aplicar-ho. En això, crec que és el millor, sense cap mena de dubte.


A la xarxa hi ha, des de fa uns dies, algunes conferències que ha donat darrerament per Amèrica del Sud. Sobre tot, una, on parla perquè va fer el canvi de posició de Messi, que s’ha convertit en un “TOP”. Jo l’he vist, com molta gent i, arribo a les següents conclusions: 

1)     Guardiola coneix com gairebé cap altre entrenador com són els seus jugadors. Quines característiques tenen a nivell tècnic, tàctic, etc. Què saben i què poden fer. Els punts forts i febles. Si son ràpids, explosius, pacients, “diesel”, si van bé de cap per la dreta o, per l’esquerra. Si corren millor amb pilota o sense, etc. Això és una cosa que tots els que diem que som, o volem ser, entrenadors hauríem de tenir molta cura. 

2)     Guardiola és un estudiós del futbol. Del seu equip, dels seus adversaris i, de qualsevol grup d’onze paios que juguin a futbol contra un altre grup d’onze paios vestits de color diferent, sigui al lloc que sigui del planeta. Analitza tot el que veu i sempre buscar el “per què?” Per què fan aquest moviment? Per què no fan aquest? Per què van a la dreta? Per què van a l’esquerra? Per què no van? Per què...? 

3)     I, com he dit, Guardiola aplica els “Principis del futbol” com ningú. Contra el que la gent pugui pensar, Guardiola és el més ortodox de tots els entrenadors. Tot ell és ortodòxia pura: “Ocupació racional de l’espai (la pilota ens ordena)”, “Canvis d’orientació (Comencen per un costat, acabem per l’altre)”, “Parets (2v1)”, “Espais lliures (extrem cap dins, lateral que apareix per fora”), “Conservació de la pilota”, “Canvis de ritme”, “Suport (el fals “9”)”, etc. i, dels principis defensius, també: “Pressing (recordeu, no?)”, “Cobertures”, Marcatges”, “Ajudes permanents”, etc.


Es a dir, Guardiola no ha aplicat res que no sapiguéssim, sobre tot, els que hem fet els Cursos d’Entrenador amb els llibres de la Federació Espanyola. El que ens passa moltes vegades és que volem ser més papistes que el Papa i, volem inventar la sopa d’all i, aplicar noms a coses que ja existeixen i ja tenen nom. I, tot això ja està inventat. Els conceptes són iguals per tothom. El que ens diferencia és com els apliquem i, sobre tot, per què els apliquem d’aquesta o aquella manera. En això, el Pep si que es un gran “inventor”, perquè fa el que li han dit els seus mestres. Ha aconseguit el que deia el “Mestre” Johan Cruyff: El més difícil és fer les coses senzilles. I ell ho fa.



Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP

1 comentari:

  1. HOla Jordi!

    La meua pregunta es: abans que de que entrenara Guardiola, tú havies vist en Espanya que esl centrals s'obriren tant entre sí? que el migcentre s'incrustara entre ells? que els extrems rarament tiraren un centre en un partit? Eixa pressió tras pérdida? que en la treta de porta els dos centrals es pegaren a la línea de fons e ixires jugant? Tinc 30 anys, vaig créixer amb el Barça de Cruyff i creu-me que he vist molt de fútbol. Tot lo que t'estic dient jo mai ho havia vist. Per cert, m'encanta el teu blog. Julio.

    ResponElimina