Així posat, sona estrany. I, després de llegir-ho tot
és possible que n’hi hagi més d’un que em maleirà o dirà que no en tinc ni
idea, que també pot ser.
El fet és que, després de veure a Guardiola molts anys
com a jugador, com a entrenador i, ara com a conferenciant, cada cop tinc més
clar que el que millor ha fet sempre és ser alumne. Cruyff, Capello, Lillo,
Bielsa, Menotti, Van Gaal, etc. Guardiola ha après de tots ells. Ha escoltat,
ha vist, amb molts d’ells en primera persona, les seves maneres de treballar,
la seva metodologia, la seva manera d’entendre el futbol. I, un cop fet això,
ho ha ajuntat tot, conjuntament amb la seva intel·ligència innata i, la seva
capacitat de lideratge, de comunicació i de treball i, ha fet una barreja
excepcional.
Ara bé, inventar, el que es diu inventar, no crec que
ho hagi fet. El “1-4-3-3” és fa servir des de fa molts anys; el “1-3-4-3” el va
implantar Cruyff; el rigor defensiu, de Capello; la rigurositat i el control,
de Van Gaal; l’esperit de grup de Lillo, la filosofia, com a concepte de
treball, de Menotti o Bielsa, etc. Però ell ha tingut aquest punt de saber què
era el més aprofitable de cadascú i, després, com bon alumne, és el qui millor
sap entendre els “Principis del Joc” i aplicar-ho. En això, crec que és el
millor, sense cap mena de dubte.
A la xarxa hi ha, des de fa uns dies, algunes
conferències que ha donat darrerament per Amèrica del Sud. Sobre tot, una, on
parla perquè va fer el canvi de posició de Messi, que s’ha convertit en un
“TOP”. Jo l’he vist, com molta gent i, arribo a les següents conclusions:
1)
Guardiola coneix com gairebé cap altre entrenador com són els
seus jugadors. Quines característiques tenen a nivell tècnic, tàctic, etc. Què
saben i què poden fer. Els punts forts i febles. Si son ràpids, explosius,
pacients, “diesel”, si van bé de cap per la dreta o, per l’esquerra. Si corren
millor amb pilota o sense, etc. Això és una cosa que tots els que diem que som,
o volem ser, entrenadors hauríem de tenir molta cura.
2)
Guardiola és un estudiós del futbol. Del seu equip, dels seus
adversaris i, de qualsevol grup d’onze paios que juguin a futbol contra un
altre grup d’onze paios vestits de color diferent, sigui al lloc que sigui del
planeta. Analitza tot el que veu i sempre buscar el “per què?” Per què fan
aquest moviment? Per què no fan aquest? Per què van a la dreta? Per què van a
l’esquerra? Per què no van? Per què...?
3)
I, com he dit, Guardiola aplica els “Principis del futbol”
com ningú. Contra el que la gent pugui pensar, Guardiola és el més ortodox de
tots els entrenadors. Tot ell és ortodòxia pura: “Ocupació racional de l’espai
(la pilota ens ordena)”, “Canvis d’orientació (Comencen per un costat, acabem
per l’altre)”, “Parets (2v1)”, “Espais lliures (extrem cap dins, lateral que
apareix per fora”), “Conservació de la pilota”, “Canvis de ritme”, “Suport (el
fals “9”)”, etc. i, dels principis defensius, també: “Pressing (recordeu, no?)”,
“Cobertures”, Marcatges”, “Ajudes permanents”, etc.
Es a dir, Guardiola no ha aplicat res que no
sapiguéssim, sobre tot, els que hem fet els Cursos d’Entrenador amb els llibres
de la Federació Espanyola. El que ens passa moltes vegades és que volem ser més
papistes que el Papa i, volem inventar la sopa d’all i, aplicar noms a coses
que ja existeixen i ja tenen nom. I, tot això ja està inventat. Els conceptes
són iguals per tothom. El que ens diferencia és com els apliquem i, sobre tot,
per què els apliquem d’aquesta o aquella manera. En això, el Pep si que es un
gran “inventor”, perquè fa el que li han dit els seus mestres. Ha aconseguit el
que deia el “Mestre” Johan Cruyff: El més difícil és fer les coses senzilles. I
ell ho fa.
Jordi Pascual
Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP
HOla Jordi!
ResponEliminaLa meua pregunta es: abans que de que entrenara Guardiola, tú havies vist en Espanya que esl centrals s'obriren tant entre sí? que el migcentre s'incrustara entre ells? que els extrems rarament tiraren un centre en un partit? Eixa pressió tras pérdida? que en la treta de porta els dos centrals es pegaren a la línea de fons e ixires jugant? Tinc 30 anys, vaig créixer amb el Barça de Cruyff i creu-me que he vist molt de fútbol. Tot lo que t'estic dient jo mai ho havia vist. Per cert, m'encanta el teu blog. Julio.