Seguidors

Pàgines

dijous, 2 de maig de 2013

DE COMPRES



Penso que, en les properes setmanes i mesos hi haurà un increment notable de vols amb destinació a Alemanya, més aviat a Munich i Dortmund. El futbol funciona a base de “modes” i ara, després de les semifinals de Champions, els alemanys són la “moda”, el nou model a seguir. Tothom voldrà fer com ells, a tots els aspectes.


Si, fins ahir, el model de treball eren els equips espanyols (i, en particular el Barça, amb tota la col·lecció de títols dels darrers anys), a partir d’avui, això s’ha acabat i, sentirem, entre altres moltes coses, que:
  
1.    El “tiki-taka” ja no serveix. 

2.    El joc de possessió ha caducat. 
3.    Els jugadors petits no serveixen per aquests tipus de partits. 
4.    El joc s’ha de basar més en jugar al que ens imposi l’adversari i no, aplicar el que nosaltres treballem.


De veritat? Segur? Ho tenim clar?


Anem a pams. Les dos primeres afirmacions van juntes. Creure en el que acabo de posar és no saber què es el futbol basat en la “possessió”, ni com funciona, ni com s’entrena (més enllà que agradi o no aquest model: cadascú juga com li agrada, que quedi clar). Aquesta mena de futbol – com qualsevol altre -,  té uns principis a tots els nivells i, s’han de seguir. Ja vaig parlar sobre això a l’anterior entrada i, ara mateix no hi tornaré. El que sí ha de quedar clar és que, com qualsevol recepta de cuina o fórmula química, si no hi ha els ingredients adequats en l’ordre adequat i amb el temps adequat, el “producte” final no és l’adequat. I, per mí, això, tal i com vaig dir, és el que passa ara.


Més. S’ha posat l’exemple dels jugadors petits per entendre aquest model de futbol. Per què? Molt senzill: com que els jugadors grans són per defensar, els petits són per atacar. Això penso que també és incorrecte. Es cert que tenir jugadors de 1.90 ajuda a defensar córners i faltes però, com deia Cruyff, si tenim problemes per defensar els córners, el que hem de fer és no concedir córners. Què vol dir això? Doncs que hem de jugar de la manera on tinguem les majors opcions de maximitzar les nostres virtuts i, minimitzar els nostres defectes. Per altra banda, no he tingut mai clar que els jugadors grans no puguin ser jugadors d’alta qualitat tècnica. Simplement crec, que, en general, l’entrenament d’aquests jugadors ha estat dirigit cap a destruir joc i no cap a crear joc i, per això, succeeix el que veiem avui en dia als camps de futbol. I, a la inversa, com que als jugadors petits només se’ls ensenya a tocar i tocar i, no se’ls ensenya a lluitar pilotes dividides, quan s’hi troben tenen problemes.

Finalment, ara resultarà que s’ha de ser reactiu. Tothom diu que s’ha de ser proactiu, però el que cada cop es fa més es jugar en funció del contrari. No hi estic d’acord. Crec que es confonen les idees. Una cosa és tenir un model/estil de joc i, fer les adaptacions necessàries en funció del rival que ens trobem. Un dia, jugarem amb la defensa més adelantada. Un altre dia tindrem els jugadors de banda més oberts; un altre farem una altre cosa, però sempre hem de respectar la nostra idea de joc.  I això no té res a veure a jugar en funció del rival: si el rival és ofensiu, juguem a la contra; si el rival és defensiu, jugarem a l’atac, si... el que vulgueu. Canviar de esquema/sistema, significa canviar mecanismes, automatismes i, si això no s’ha treballat bé als entrenaments, no sortirà al partit. Al futbol no hi ha miracles. Hi ha molta feina. Els equips professionals, pot ser sí que tenen tantes hores que els permet fer coses completament diferents d’un dia per l’altre i, tot això, la majoria tenen una idea bàsica del seu joc. Per a la resta, els que treballem amb equips de base o amateurs, la cosa és molt diferent. Ni millor, ni pitjor, però sí molt diferent.


Pensem en tot això quan anem de compres a Alemanya. No és el mateix un BMW que un Mercedes o que un Porsche, encara que tots es fabriquin al mateix país. I, pot ser ens interessarà més tenir algun model d’Opel o Audi fabricats per aquí als voltants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada