Seguidors

Pàgines

dissabte, 8 de novembre del 2014

HEM PERDUT EL 2v1. I EL MILLOR MESSI



De sempre s'ha parlat de la importància del joc per les bandes, de donar amplitud. De fer obrir la defensa contrària, ja sigui portant els extrems cap les bandes i deixant el centre més lliure, ja sigui aprofitant la pujada dels laterals propis.
El futbol del Barça als darrers anys (i, podem dir, que gairebé sempre des que jo recordo), ha tingut extrems. A cama natural, per anar fins la línia de fons i centrar o, a cama canviada, per anar de fora cap l'interior de l'àrea.
Ara, amb Luis Enrique, això no hi és. No parlaré de si model, si evolucions, si... No. Només vull parlar de les que per mí, són les conseqüències tàctiques que se'n deriven.
Per una banda, tenim que el que fet que no hi hagi extrems, fa que siguin els laterals els qui han d'anar fins la línia de fons i centrar. Com que l'extrem no és allà per cubrir-lo, és feina de l'interior fer-ho. Aixó vol dir que al mig, allà on abans hi havia Xavi i Iniesta (per anar a allò més conegut i proper), ara no hi ha ningú. Però, no tant sols això. Busquets no tant sols cau entre centrals per la sortida de pilota, si no què, queda entre ells a moltes jugades; és a dir, al darrera queden 3 i, cap d'ells és el lateral de la banda contrària on s'està jugant. Es a dir, el centre del camp del Barça té moltes distàncies entre jugadors. I costa molt recuperar la pilota, perquè els jugadors són molt lluny de la mateixa. Si no es fa aquesta recuperació immediatament després de pèrdua, toca tornar a posicions defensives. I de, vegades, ben ràpid, massa, doncs el contrari ha tingut temps i espai per organitzar el contraatac.
 1.- AMB LUIS ENRIQUE
I, aleshores, diem que Busquets no serveix, quan el problema (com a principi, més enllà que estigui en millors o pitjors condicions), és que està a 20 metres dels interiors, quan abans estava a 10. I, clar, a tot no arriba. Abans tot eren triangles entre jugadors. Ara, no hi són. I, la base de qualsevol organització són els triangles, que permeten donar ajudes constants als companys.
Anem ara a la situació ofensiva quan hi ha extrems. Puja el lateral per la banda i, uns metres més enllà, té l'extrem. A un costat o a l'altre. El defensa contrari vé a buscar el lateral i aquest passa a l'extrem que li torna. Situació de 2v1, impossible de parar si està ben executada. Situació clàssica de futbol. I, si el 2v1 és per la banda, encara és més impossible de parar. No hi ha més.
Però, tenim més. Abans, quan l'interior pujava pel mig del camp, acompanyat pel lateral, teniem aquesta mateixa situació de 2v1. Teva-meva i, jugador "eliminat". I, continuava l'interior o el lateral i, tornaven a crear aquest 2v1 amb el central contrari quan Messi (amb alló del fals 9), venia dues passes enrera.
2.- AMB GUARDIOLA
Ara, no. Ara no hi ha extrems. Per molt que algú en digui "extrems tancats". Això no existeix al futbol. Els extrems, per definició, són oberts. Si no, són qualsevol altre cosa, però no són extrems. Seguim. No hi ha extrems i, els davanters són massa prop dels defenses per crear aquests espais i les situacions de 2v1. Així de senzill. I, quan venen els laterals, el davanter és fixe. Com que és fixe, ja sabem on és i, per tant, no hi ha el 2v1.
I, això, que sembla tant senzill és una de les coses que ha perdut el Barça actual. El 2v1 té com objectiu elimina jugadors i línies contràries. Si hi ha un company (allò que alguns en diuen "el tercer home", el que está lliure,), ja tenim una línia de passada. I, com que tenim línia de passada, si es segueix la jugada, que és el que toca, tenim línia de devolució. Tenim 2v1. El que es tracta és que el jugador que porta la pilota sempre segueixi la jugada, perquè el jugador que surt no sàpiga on anar. Si va al que té la pilota, el que no la té queda lliure. Si va al que no la té, el portador té espai.
Abans, Messi, amb allò dels "fals 9", tenia els extrems a 20-25 metres. Espai. Molt espai i, a més amb Leo molt prop de l'àrea. Ara, si Messi vol aquesta distància amb Neymar i Suárez, ha de jugar 10-15 metres per darrera. Es a dir, 10-15 metres més lluny de l'àrea. I Messi, quan més prop de l'àrea, més perillós és. Abans, Messi corria en paral·lel a la ratlla de l'àrea per xutar; ara, corre en direcció a l'àrea per passar. Ara, quan fa un 2v1 està a 15 metres de l'àrea. Abans era a la frontal. Era molt més fàcil xutar i fer gol. A més, Xavi i Iniesta eran a 10 metres d'ell; 2v1 i 3v2 eran continuats, i es trobava l'espai fàcilment. Ara, Xavi, Iniesta, Rakitic, están a 30 metres de l'astre argentí. O ho fa ell solet o, no arriba al 2v1 que pugi fer amb Neymar o Suárez, perquè no és a la frontal de l'àrea. Fixeu-vos que, els gols que fa ara són quan "viu" a la frontal de l'àrea. Que són els que feia abans.
Per tot això, avui es parla de la connexió Messi-Neymar-Suárez, però, ens oblidem que la que era letal era la connexió Messi-Xavi-Iniesta, amb Busquets fent de "Gran Germà" i controlant-ho tot des del darrera. Avui, aquesta connexió és pràcticament inexistent. Les distàncies són molt més grans. I, tot això, es nota molt.
Jo vull que em tornin els extrems. Ens tornaran el 2v1 i, ens tornaran el millor Messi.
Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada