ELECCIONS AL BARÇA (I)

Sembla que la pre-campanya electoral per les eleccions a President del FC Barcelona que, com molt tard, seran a la primavera del 2016, ja ha començat. Més enllà dels possibles/probables candidats vull fer unes reflexions sobre el què crec que qualsevol d'ells ha de tenir en compte

El primer (i és al què va dedicat aquesta entrada), és el model de Club. No el model en quant fa referència a la part esportiva, però sí pel que fa a la part econòmic-social.

El Barça és un Club amb uns 150.000 propietaris: els socis. Tots ells amb els mateixos drets i deures. Cada 6 anys, per sufragi universal, escollim la persona que ens haurà de dirigir durant aquest període.

Cada any, per poder controlar l'acció de la Junta, tenim l'Assemblea General de Compromisaris. Primer problema. Els compromisaris, bàsicament, son escollits mitjançant un procés de sorteig. Es a dir, per molt que un vulgui anar a aquesta Assemblea, si la màquina no escull el teu número de soci, no hi seràs. Això, entre altres coses, fa que, una Assemblea que té més de 4.000 possibles participants, només en tingui, a l'hora de la veritat, al voltant d'uns 1.000. Poca gent. Molt poca, per decidir i, molts cops, sense tota la informació necessària, el que volem que es faci en el proper període.

Per altra banda, una de les coses que s'està plantejant és si, amb el model actual, pot incrementar-se, de manera substancial el nivell d'ingressos/beneficis del Club. Al cap i a la fi, si el Club no té beneficis, no es poden fitxar jugadors (si fan falta), no es poden fer millores en infrastructures, etc.

Per fer-ho fàcil, direm que, bàsicament, hi ha 3 tipus de model de Club. El primer és el que hem dit. El que té el Barça actualment. Aquell on, els que van al camp, son els propietaris, al 100%, de tot el que representa el Club.

El segon model és el que segueixen la gran majoria de Clubs arreu del mon. El Club és una societat amb un/s propietaris. Aquests són els que decideixen tot el que passa al Club. La gent que va al camp a veure els partits, llevat que siguin accionistes, no tenen cap poder de decisió sobre el què passa al Club.

Hi ha un tercer model que, majoritàriament, es fa servir a Alemanya. Bàsicament, en aquest model, els seguidors  (els "socis" en el cas del Barça), són els propietaris del Club de futbol. Al mateix temps, existeix una "Societat" que és la responsable de tot el tema màrketing, publicitat, etc. Es a dir, el que és la part "no esportiva". El Club (és a dir, la part esportiva), és l'accionista d'aquesta "Societat".

La pregunta clau és: Pot el Barça, amb la seva estructura actual, mantenir el mantenir el mateix nivell d'ingressos/beneficis que tenen els altres grans Clubs?

Si, la resposta es SI, no cal parlar-ne més. Només (i ja representa una gran feinada), s'hauran de buscar els mecanismes que permetin una major participació del soci i, al mateix temps, un control més gran de l'actuació de la Junta Directiva. I, quan dic control, no vull dir un organisme que fiscalitzi cada 5 minuts què està fent la Junta. Al cap i a la fí, quan s'escull aquesta és perquè es creu que són els millors preparats per fer-ho. Em refereixo a alguna mena de "Parlament" o, com li vulgueu dir, que sigui capaç de dir SI o NO a certes actuacions concretes (com poden ser els diners invertits en fitxages, infrastructures, etc.). No es tracta que, cada cop que es compra un ordinador (per posar un exemple), s'hagi de demanar a aquest Organisme que dongui l'aprovació. No. Això és el dia a dia de la Junta. Es tracta, a grans trets, del control general de les grans partides del Pressupost.

Si la resposta a la pregunta que ens hem fet abans és NO, caldrà que anem pensant què volem ser. Què i com.

Ser una "Societat", com la majoria de Clubs, representa que, els que van al camp, com a principi, no decideixen res. Ja no són propietaris. Els propietaris són un grup de gent que inverteix els seus diners i que, com a tal, el seu primer objectiu és tenir un benefici econòmic. no esportiu. Perquè ens entenguem: guanyar la Champions League és bò pels diners que representa per l'entitat, no pel fet esportiu. Això vol dir que es poden comprar i vendre jugadors en funció d'un compte de resultats, no del rendiment que puguin donar al camp. El gran avantatge, per la majoria dels "socis" actuals és que els nostres diners ja no corren perill. Són uns altres qui guanyen o perden. Com a qualsevol empresa normal i corrent. Perquè això és en què es convertiria el Barça. Una empresa com qualsevol que fabrica cotxes o begudes. Com a qualsevol empresa normal i corrent, hi haurà uns sponsors/patrocinadors que pagaran uns diners per tal que al camp és vegin les seves marques comercials. Que seran qui tenen dret a tenir entrades per als partits importants. Per això paguen. Als demés, si ens agrada, bé i,l si no, també. I, el dia que es cansin d'aquest "juguet" marxaran. Vendran les seves accions a unes altres persones. Que continuaran decidint el millor per les seves butxaques. Exemples d'això són el Manchester United, Milan, Liverpool, PSG, etc.

La segona opció, si no fos possible l'actual, és el model alemany. Aquí, hi ha una societat que representa el que no és part esportiva. El Club esportiu continua sent propietat dels socis i, aquests sempre tenen la majoria de les accions de la societat. En aques sentit, recomano el segënt article de @feriurgo on s'explica amb molta claretat com funciona el sistema. Té els avantatges que representa poder disposar d'una bona quantitat de diners. L'inconvenient, com en el cas anterior, és que ja no seria tot nostre. El Bayern, Borussia Dortmund, etc. funcionen amb aquest model.

Hi ha, encara, una altre opció. Acceptar que no podem créixer més amb el sistema actual i, no voler canviar. Això pot representar que podem estar força anys sense guanyar la Champions League (i, potser, ni participar-hi). Per altra banda, això també representarà que el treball que es faci amb la base encara haurà de ser molt superior al que fem ara, donat que no disposarem dels diners necessaris ni, per comprar a grans jugadors (quan facin falta), ni pagar els grans salaris que aquests tenen. Es quedar-se amb el model actual (suposant que no es pugui créixer més amb ell), amb tot el que representaria a tots els nivells.

En qualsevol cas, el primer que ha de decidir qui vulgui ser el proper President del Barça és això. Sense la definició d'aquest model, difícilment es podrà decidir la política esportiva, a la que dedicaré la següent entrada.

Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP