Des que el 1988 Johan Cruyff va
arribar al Barça, el Club ha desenvolupat un model de treball i joc únic.
Aquest model, on tothom entrenava i jugava d’una manera concreta, va tenir el
seu zenit amb Guardiola com entrenador i, es va mantenir amb Tito Vilanova. Amb
el Tata Martino l’any passat i, ara amb Luis Enrique, això ha canviat. El
primer equip juga i entrena d’una manera i, la resta del Club no sap ben bé què
ha de fer.
Tot això, quan el President Bartomeu
va dir ahir en un diari que el perfil que s’estava buscant per substituir
Zubizarreta era més proper a un Secretari Tècnic a l’estil “Txiki” Begiristain,
que no pas a un Director Tècnic tal com feia Zubi fins ara.
A veure, que em perdo. Qui us
penseu que ha de ser el responsable executiu de la política esportiva al Barça?
El President? El Vicepresident esportiu? El Directiu responsable del Futbol
Base? No. Cap d’ells. Aquest ha de ser el Director Tècnic (com a qualsevol
altre Club, tampoc us penseu que estem fent invencions estranyes). I, com a
tal, aquest ha de ser un tècnic. Fa uns dies, llegia que hi ha gent que proposa
una persona no tècnica per aquest lloc. Amb tots els respectes, què sap aquest
de futbol? Del joc posicional? De metodologies d’entrenament? D’estructures de
captació? De formació d’entrenadors? Què ens pensem, que el Director Tècnic
només ha de negociar contractes de jugadors?
Ja hem arribat. Perquè, tot això és
la feina del Director Tècnic. I, més, a un lloc com el Barça. Ha de saber de
tot això. Com en tot, en sabrà més d’unes coses que d’altres. Però, aquests punt
bàsics els ha de dominar.
Ha de saber que el que juga avui
Luis Enrique no té res a veure amb el “model Barça”. Que no hi ha extrems ni
joc de posició. Ara, clar, si es va a fitxar un entrenador sense saber si
aquest compleix el què ens fa falta...
Ha de saber que el Barça B és un
equip de formació que ha d’estar el més amunt possible. Que no és el mateix 2ª
Divisió que 3ª i, que els jugadors s’han de cedir perquè aquests agafin
experiència, si és el cas i, que no poden fitxar-se cada any 4 ó 5 jugadors per
aquest equip...perquè això vol dir que la feina dels que venen darrera no és
bona.
Ha de saber quins són els models
d’entrenament i, decidir que tothom entrenarà igual (amb les diferències
lògiques de l'edat, és clar). Insisteixo: el primer equip, també. Per tant,
caldrà anar a buscar aquells entrenadors, per a qualsevol dels equips del Club,
que coneguin la manera de treballar nostra o, que siguin capaços d’adaptar-se. I,
per això, de la mateixa manera que hi ha d'haver una captació de jugadors,
també hem de tenir-la de tècnics.
Ha de saber organitzar la Secretaria Tècnica
(Captació), per tal d’arribar al màxim nombre de llocs possible, començant per
Catalunya, continuant per Espanya i, després, Europa i la resta del món. La
presència dels scouts del Barça és molt inferior a la d’altres Clubs i, a més,
es perden molts nois per no saber que existeixen, és a dir, per no anar als
llocs on s’ha d’anar.
Per tant, la figura del Director
Tècnic és bàsica. No es tracta d’algú que gestiona un grup de persones. Aquí hi
ha molt més. Es algú que, a més de gestionar tot aquest grup, ha de saber què
estan fent, a nivell tècnic. I, a més, tenint en compte que hi ha àrees o
departaments que són transversals (com es suposa que hauria de ser la famosa
“Area de Metodologia” que dirigeix Seirul·lo). O el famós programa
"COR", la immensa base de dades que té el Barça, però que, a l'hora
de la veritat sembla que no serveix o, que no la saben fer servir.
Ara bé. Per tot això, cal dues
coses. La primera, un Directiu que conegui el món de l'esport i, que sàpiga, si
més no a grans trets, quin tipus d'organigrama funcional s'ha de crear per
aconseguir això. La segona, que la persona que sigui Director Tècnic tingui, a
més de les capacitats esmentades anteriorment, la capaçitat de modificar
aquesta estructura o organització per fer-la millor i, que sigui capaç de
trobar un equip de treball que pugui fer el millor.
Per altra banda, el Club ha de crear
una estructura que permeti que els canvis, cada cop que hi hagi nova Directiva,
siguin mínims. Es a dir, una estructura estable i permanent que no estigui
sotmesa a canvis constants. I, això, com també he dit algun cop, passa per
establir de manera clara i concreta el "model", la "filosofia"
a seguir i, que aquesta sigui permanent o que, en el pitjor dels casos,
necessiti d'un consens molt ampli per ser canviada.
Jordi Pascual
Em podeu seguir a twitter: @JordiPascualP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada