Seguidors

Pàgines

dijous, 12 de juny de 2014

MODEL DE CLUB



Un dels darrers (o, potser no tant), debats al voltant del Barça, és sobre el “Model de Club”, entenent això com la forma de gestionar-lo, més enllà del que és la seva política esportiva. Personalment, entenc que:
1) No es pot comparar el model de Clubs USA (MLS, NBA, etc.), amb els models europeus (Manchester City, PSG, Milà, Zenit, etc.) ni, aquests amb el Barça.
2) Els primers són models que fan servir l’esport com eines de negoci. Són Lligues tancades, on només es pot arribar per mèrits econòmics.
3) No existeixen categories inferiors amb ascensors i descensos. Un cas com el del Llagostera aquí (de 2ª Regional a juga per l’ascens a 2ª Divisió en 10 anys és impossible)
4) Les Lligues donen franquícies. Si no hi ha negoci, l’equip és venut i/o marxa a una ciutat diferent. Es a dir, no són Clubs que s’organitzen per crear una competició, si no que, és la competició la qui promou Clubs.
5) Per la mateixa raó, el treball de base té una estructura molt diferent. El equips de Basquet o l’Hoquei Gel no tenen base. Els de futbol, amb un concepte molt diferent.
6) A Europa, la majoria de Clubs són propietats d’un empresari o grup empresarial (similar a USA). Però, aquí, les Lligues són obertes i, puges i baixes de categoria en funció del mèrits esportius. Molt important: si estàs en aquestes categories TOP (a Europa), és perquè guanyes, no pels diners que puguis tenir.
7) Aquests propietaris aporten espònsors als Clubs, que, acostumen, molts cops, a tenir veu i vot en totes les decisions.
8) Tots aquest Clubs tenen socis i abonats, però, en general, no tenen cap poder decisori sobre el funcionament del Club.
9) I, aquí és on el Barça és diferent. El Barça té 150.000 propietaris. Els seus socis. El President i la Junta són escollits per aquests. No els nomena ningú.
10) Per reglaments (diversos), el Barça és una societat “sense ànim de lucre”, és a dir, que els seus beneficis no retornen de manera directa als propietaris. Això vol dir que els beneficis s’han de reinvertir en el Clubs. Segona gran diferència.
11) Per tot això, l’únic “benefici” dels propietaris del Barça és guanyar la Lliga i la Champions League. Res més.
12) Qualsevol model de gestió que es faci al Barça ha de tenir com objectiu guanyar títols, no diners.
13) Evidentment, s’han d’aplicar les tècniques de gestió, màrqueting, productivitat, etc. que es poden aplicar a qualsevol empresa “normal”, però sense oblidar quin és l’objectiu principal.
14) No és important que la massa salarial del Club representi el 70% del pressupost, sempre que la metodologia emprada sigui la inversa a l’actual.
15) Això vol dir que, en lloc de Pressupost = Salaris necessaris + Despeses, ha de ser Pressupost = Despeses necessàries + salaris.
16) Això porta, com s’ha dit alguns cops a buscar noves fórmules d’ingressos que no signifiquin l’entrada de “propietaris a l’ombra” ni, perdre el control del Club per part dels socis i, que permetin la mantenir massa salarial necessària.
17) No es tracta “Més ingressos = Més beneficis”; es tracta de “Més ingressos = Més reinversió”.
18) I, vol dir que “La Masia” ha de ser més productiva que mai. Els jugadors que no arribin al 1er equip s’han de vendre a bon preu i, no com a l’actualitat.
19) I no vol dir que “La Masia” ha de ser una fàbrica de diners. El primer i principal objectiu és produir jugadors pel 1er equip. Aquest i, no cap altre
20) Cal no oblidar el sentit social del Club. Pel fet que no hi hagi benefici econòmic, no es poden eliminar seccions amb molts anys d’història.
21) Un Club amb 500M€ de pressupost no pot deixar fora una secció amateur que pugui tenir un cost de 250k€/any
Recordeu sempre: Qui perd els orígens, per identitat i, això no ens ho podem permetre. No podem oblidar qui som ni d’on venim.
Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada