Seguidors

Pàgines

diumenge, 3 d’agost de 2014

EL PROBLEMA AMERICA



L'èxit de la selecció USA al Mundial de Brasil, on van quedar eliminats a vuitens de final per Bèlgica, després de quedar segona al seu grup, per darrera Alemanya (campiona) i, per davant de Portugal, amb audiènces milionàries a la TV i, també, amb milers de persones als carrers veient els partits des d'estadis o altres llocs, ha tornat la plantejar l'eterna pregunta: Per què els Estats Units no poden produir grans figures a nivell mundial ni, arribar a unes semifinals (per exemple), en una Copa del Món?
Estats Units té dues coses molt importants a l'hora de converti-se en potència mundial. Per una banda, més de 4 milions de jugadors registrats, amb una percentatge altíssim de jugadors joves. Per altra banda, diners, que sempre ajuden.
Ara bé, quan parlem de diners hem de tenir en compte una cosa. A Estats Units tot es fa de cara al benefici. Si no hi ha benefici, no hi ha activitat. I, aquí és on s'ha de fer el primer canvi. El futbol ha de deixar de ser "orientat cap el negoci" i passar a ser "orientat cap l'esport". I això inclou aquells que organitzen les competicions. Entenc que s'ha d'anar cap un sistema on tothom estigui dins i, això inclou tant el futbol d'adults com el de base. Es a dir, 1era Divisió, 2ona, 3era, Categories regionals, etc. Però, tothom dins i, que juguis aquí o allà en funció dels teus resultats esportius, no que siguis admès a la MLS en funció d'una xifra de negoci prevista.
Però, si la cosa funcionés així només a nivell adult, encara podriem donar-ho com bò. El problema comença al futbol-base. Milers de Clubs i milers d'Entrenadors que es dediquen a això de manera professional (a temps complet), cosa que no passa a cap altre país del món. Els Clubs de la lliga espanyola (per posar un exemple que conec força bé), tot just ara comencen a tenir els seus entrenadors de base que viuen exclussivament del futbol. I, només uns quants. No pas tots, ni de bon troç.
Això vol dir que si un Club té 10 entrenadors, més la part administrativa, més això, més allò, imagineu el que es cobra als pares per tal que els nens juguin a futbol: 500$/mes, 600, 700..1200. Això sense comptar quan els nois van a jugar un Torneig a l'altra punta del país i s'ha de pagar avions, hotels, etc.
Ha de quedar clar que el problema està en el sistema en si mateix. No en els entrenadors. Quants més entrenadors hi hagi que treballen a temps complet, vol dir que més i millor es pot preparar la feina a fer. A Europa, en general, l'Entrenador està associat a un Club. No hi ha entrenadors que facin 3 hores a la setmana en aquest Club i 3 més en un altre. Això vé donat pel fet que hi ha una gran quantitat de lligues completament independents i, si no m'agrada aquesta lliga, me'n vaig a jugar a una diferent. Aquí és on crec que hauria d'entrar la USSF (la Federació) i, buscar la manera que tothom pugui participar, perquè, per altra banda, el fet de tenir aquestes quotes tant altes fa que molts nens no tinguin accés a jugar a futbol en molts d'aquests clubs. I, això, també fa que, a l'hora de buscar nens per les diferents seleccions, moltes vegades no es sap on anar a buscar, pel que deiem: excés de lligues, de viatges, de torneigs a un lloc i un altre, etc.
Com que també l'organització està basada en primavera, estiu, etc. i, no en temporades completes, ens trobem també una cosa diferent. Un nen que juga en un Club a la tardor i, a un diferent a primavera, pel fet que, la majoria, son lligues curtes (10-12 partits).
Per altra banda, tenim la tradició USA dels esports universitaris. Com als altres esports, el futbol, en general, té la seva epoca. La majoria, la tardor (setembre-novembre), tot i que hi ha Estats on és la primavera (març-maig). Això fa que en 8-10 setmanes el equips juguin 15-16 partits i, a més si estan jugant a High School (Institu) o College (Universitat), és obvi que no poden estar jugant al seu Club (entrenaments i partits a la mateixa hora, etc.). Entenc que una de les prioritats a definir és si es vol un model basat en el Club o, un model basat en HS/College, perquè són conceptes totalment diferents. Però, sigui quin sigui el model escollit, s'ha de basar en un model de 30 partits de lliga a l'any, més les finals. I, no es tracta de copiar models, si no de fer-ne que sigui adaptat a les particularitats d'un país d'enorme extensió i, de població i climes molt diferents.
Personalment, entenc que el "model de Club" és el més adequat, doncs és el que permet que hi hagi una Filosofia i una manera de treballar des del més petits fins el 1er equip. Igual per tothom. Una de les coses que veig, en general, és que cada equip d'un mateix Club funciona d'una manera més o menys autònoma, on l'entrenador decideix la metodologia d'entrenament, la manera de jugar, etc. Fins i, tot, moltes vegades, els mateixos entrenadors són els que busquen els sponsor, maneres de viatjar, etc.  Es el Club qui ha de proporcionar tot això.
En definitiva, es tracta, sota el meu punt de vista, de buscar un model més racional, a partir de la pròpia USSF, que permeti que tothom pugui competir i, anar pujant esglaons dins la piràmide del futbol. Amb una bona organització, a nivell de Clubs, Lligues, etc. la resta pot començar a pensar, de manera seriosa que, qualsevol dia, Estats Units serà campiona del Món de futbol. Perquè, allà, quan es proposen una cosa, la fan. Encara no s'ho han proposat.
Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada